{"id":632,"date":"2024-09-24T16:50:19","date_gmt":"2024-09-24T16:50:19","guid":{"rendered":"https:\/\/ayto5.accesia.info\/?page_id=632"},"modified":"2024-10-17T11:54:32","modified_gmt":"2024-10-17T11:54:32","slug":"historia-del-municipi","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/poble\/historia-del-municipi\/","title":{"rendered":"Historia del municipio"},"content":{"rendered":"\n
\n
\n <\/span>
\n
\n \n
\n
\n

Historia del municipio<\/h1> <\/div>\n<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n
\n
\n \n
\n
\n

Guardamar de la Safor<\/strong> posee un t\u00e9rmino municipal de1,10 km\u00b2<\/strong> de extensi\u00f3n (1.324 hanegadas<\/strong>) y 481 m<\/strong> de litoral mediterr\u00e1neo. El municipio linda al norte con Gand\u00eda<\/strong> y Daim\u00fas<\/strong>; por el oeste, con Gand\u00eda<\/strong> y Bellreguard<\/strong>; por el sur, con Miramar<\/strong>; y por el este, con la mar Mediterr\u00e1neo<\/strong>. Las principales v\u00edas de comunicaci\u00f3n con las que cuenta son la carretera de Nazaret en Oliva<\/strong>, una carretera en la playa y uno camino rural<\/strong> que le une con Daim\u00fas<\/strong> y Miramar<\/strong> y que va paralelo a la falla costera<\/strong>. Este accidente geogr\u00e1fico divide el t\u00e9rmino en una parte pantanosa<\/strong> y en otra m\u00e1s elevada, deagricultura tradicional de regad\u00edo<\/strong>, que utiliza el agua de la acequia Com\u00fan de Gandia<\/strong>. El casco urbano<\/strong>, al igual que en Daim\u00fas<\/strong> y Miramar<\/strong>, se encuentra instalado sobre la falla geol\u00f3gica<\/strong> y se organiza en torno al \u201ccalle de la Iglesia<\/strong>\u201c. En conjunto, el pueblo aparece estructurado en cuatro manzanas<\/strong> y tres calles primitivas<\/strong>, a los que se a\u00f1adieron, posteriormente, el \u201ccalle del Moli<\/strong>\u201d y \u201cla calle Nueva<\/strong>\u201c.<\/p>

Seguramente, elalquer\u00eda hispanomusulmana Rahal-Soltan<\/strong>, qu\u00e9 aparece en un documento del a\u00f1o 1240<\/strong>, se ubicar\u00eda, aproximadamente, en el actual emplazamiento del pueblo. A finales del siglo XIV<\/strong>, en Guardamar tan s\u00f3lo viv\u00edan tres familias de mud\u00e9jares<\/strong>. Su se\u00f1or feudal<\/strong>, el caballero Bernat Verdeguer<\/strong>, ejerc\u00eda de justicia y jurado en la villa de Gand\u00eda<\/strong> durante un buen pu\u00f1ado de a\u00f1os y, entre otras actividades, se dedicaba a prestar dinero en forma de censales<\/strong>. Durante la segunda mitad del XV<\/strong>, los Verdeguer<\/strong> emparentaron con los Tamarit<\/strong>, familia con la que compart\u00edan negocios e intereses. Los Tamarit<\/strong>, aparte de prestar dinero a particulares, tambi\u00e9n ocuparon cargos importantes al servicio de los duques de Gandia<\/strong> c\u00f3mo de procuradores<\/strong> o alcalde se\u00f1orial<\/strong>.<\/p> <\/div>\n<\/div>\n <\/div>\n

\n \n
\n
\n \"184-731163214494790628\" \n <\/div>\n \n \n <\/div>\n
\n
\n \n
\n
\n \"184-10375836721614445822\" \n <\/div>\n \n \n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n
\n \"184-371259653632888785\" \n <\/div>\n \n \n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n
\n
\n \n
\n
\n \"184-1693703151678739931\" \n <\/div>\n \n \n <\/div>\n
\n
\n \n
\n
\n \"184-2032259944537381311\" \n <\/div>\n \n \n <\/div>\n\n
\n
\n \"184-21413872581004467370\" \n <\/div>\n \n \n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n
\n \"184-4263775461493724733\" \n <\/div>\n \n \n <\/div>\n\n
\n
\n \"184-16691814821292622081\" \n <\/div>\n \n \n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n
\n \n
\n
\n

A finales del quinientos<\/strong>, la familia Tamarit<\/strong> decide construir un molino anexo<\/strong> en la casa de la se\u00f1or\u00eda, por lo que va a tener que pedir dinero prestado<\/strong>. Con elexpulsi\u00f3n de los moriscos<\/strong> en el a\u00f1o 1609<\/strong>, el pueblo qued\u00f3 deshabitado<\/strong> hasta el a\u00f1o 1612<\/strong>, cuando la se\u00f1ora de Guardamar, Rafaela Tamarit<\/strong>, firmaba la carta puebla<\/strong> con 15 repoblador<\/strong>, algunos de los cuales eran de origen mallorqu\u00edn<\/strong>. Fueron unos a\u00f1os mucho dif\u00edciles<\/strong> y los reci\u00e9n llegados no arraigaban y acabaron marchando. Al a\u00f1o 1635<\/strong>, los Tamarit<\/strong> se ven obligados a vender el se\u00f1or\u00edo<\/strong> porque arrastraban una deuda de casi 3000 libras<\/strong> y sus acreedor<\/strong> hab\u00edan acudido a los tribunales. Enrique de Miranda<\/strong>, un generoso deOliva<\/strong> que hab\u00eda recibido una herencia de m\u00e1s de 50.000 ducados<\/strong> de su padre, compraba el se\u00f1or\u00edo<\/strong> por 8.300 libras<\/strong>. Tras la expulsi\u00f3n de los moriscos, la ca\u00f1amel<\/strong> fue sustituida progresivamente por la olivo<\/strong>, la morera<\/strong> y el uva<\/strong>. A finales de esta centuria, se clausuraba el molino<\/strong> por la poca viabilidad<\/strong> del negocio del az\u00facar<\/strong>.<\/p>

Durante la Guerra de Sucesi\u00f3n<\/strong> (1705-1707<\/strong>), al igual que en otros municipios, algunos vecinos dejaron de pagar los impuestos se\u00f1oriales<\/strong>, por lo que eran denunciados en elAudiencia<\/strong>. Este siglo viene marcado por la prosperidad<\/strong>, la poblaci\u00f3n aumentaba y algunos labradores propietarios<\/strong> ten\u00edan suficiente capacidad econ\u00f3mica<\/strong> para arrendar los derechos dominicales<\/strong> de los pueblos y de algunas instituciones religiosas<\/strong>. En el a\u00f1o 1760<\/strong>, la se\u00f1ora de Guardamar, Francesca Ant\u00f2nia Pallar\u00e9s<\/strong>, descendiente deEnrique de Miranda<\/strong>, se casaba con el marqu\u00e9s de Mira-sol<\/strong>, un noble de Valencia<\/strong> dedicado a comandar los efectivos militares de salvaguarda<\/strong> de la costa del Reino<\/strong> y que edificaba un molino harinero<\/strong> al pueblo para aumentar sus rentas<\/strong>.<\/p> <\/div>\n<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n

\n
\n
\n \n
\n
\n

Ya en el ochocientos<\/strong>, muchos labradores endeudados<\/strong> se ve\u00edan obligados a vender sus tierras a los burgueses terratenientes<\/strong> que estaban interesados en plantar uva moscatel<\/strong> y arroz<\/strong> frente a las expectativas de negocio de estos cultivos. La mayor propietaria del pueblo hasta el a\u00f1o 1850<\/strong> era la viuda de Josep Rausell de Gandia<\/strong>. Los procuradores<\/strong> de estos terratenientes ten\u00edan una presencia destacada en la vida pol\u00edtica y social<\/strong> de Guardamar entre el siglo XIX<\/strong> y el XX<\/strong>, como la familia Santmateu<\/strong> o Poquito<\/strong>. Una hija del marqu\u00e9s<\/strong> casada con Federico Trenor<\/strong>, el se\u00f1or del convento de San Jer\u00f3nimo<\/strong>, heredaba todos los bienes de su padre a Guardamar de la Safor. Durante el per\u00edodo de II Rep\u00fablica<\/strong>, en el pueblo funcionaron hasta tres tabernas<\/strong> y hubieron diferentes proyectos para edificar una nueva escuela<\/strong> as\u00ed como para mejorar elasistencia sanitaria<\/strong> y la salubridad urbana<\/strong>. Hasta el final de la d\u00e9cada de los 60<\/strong> funcion\u00f3 elescuela de primaria<\/strong> y los estudiantes tuvieron que ser escolarizados en Daim\u00fas<\/strong>. Guardamar ha empezado elexplotaci\u00f3n tur\u00edstica<\/strong> de su playa<\/strong> muy tarde, a partir de la d\u00e9cada de los a\u00f1os 90<\/strong> del siglo XX<\/strong>.<\/p>\n

Alguno de los edificios singulares<\/strong> del pueblo son la casa se\u00f1orial de los Tamarits<\/strong>, algunas antiguas alquer\u00edas rurales<\/strong> y eliglesia de San Juan Bautista<\/strong> que comparte el patronaje de la poblaci\u00f3n con la Nuestra Se\u00f1ora de la Leche<\/strong>. La iglesia se encuentra anexa a la parroquia de Miramar<\/strong> desde 1535<\/strong>. Elarchivo municipal<\/strong> conserva las actos<\/strong> desde 1828<\/strong> y la contabilidad<\/strong> desde el a\u00f1o 1880<\/strong>.<\/p> <\/div>\n<\/div>\n\n

\n
\n

Frederic Barber<\/strong><\/p>\n

Autor de Guardamar de la Safor.\u00a0<\/em>Estudio de la historia del pueblo.<\/em><\/p> <\/div>\n<\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hist\u00f2ria del municipi Guardamar de la Safor posseeix un terme municipal d’1,10 km\u00b2 d’extensi\u00f3 (1.324 fanecades) i 481 m de litoral mediterrani. El municipi confronta al nord amb Gandia i Daim\u00fas; per l’oest, amb Gandia i Bellreguard; pel sud, amb Miramar; i per l’est, amb la mar Mediterr\u00e0nia. Les principals vies de comunicaci\u00f3 amb qu\u00e8 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":146,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-632","page","type-page","status-publish","hentry","has-post-title","has-post-date","has-post-category","has-post-tag","has-post-comment","has-post-author",""],"builder_content":"

Hist\u00f2ria del municipi<\/h1>\n

Guardamar de la Safor<\/strong> posseeix un terme municipal d'1,10 km\u00b2<\/strong> d'extensi\u00f3 (1.324 fanecades<\/strong>) i 481 m<\/strong> de litoral mediterrani. El municipi confronta al nord amb Gandia<\/strong> i Daim\u00fas<\/strong>; per l'oest, amb Gandia<\/strong> i Bellreguard<\/strong>; pel sud, amb Miramar<\/strong>; i per l'est, amb la mar Mediterr\u00e0nia<\/strong>. Les principals vies de comunicaci\u00f3 amb qu\u00e8 compta s\u00f3n la carretera de Natzaret a Oliva<\/strong>, una carretera a la platja i un cam\u00ed rural<\/strong> que l'uneix amb Daim\u00fas<\/strong> i Miramar<\/strong> i que va paral\u00b7lel a la falla costera<\/strong>. Este accident geogr\u00e0fic divideix el terme en una part pantanosa<\/strong> i en una altra m\u00e9s elevada, d'agricultura tradicional de regadiu<\/strong>, que utilitza l'aigua de la s\u00e9quia Com\u00fa de Gandia<\/strong>. El casc urb\u00e0<\/strong>, igual que en Daim\u00fas<\/strong> i Miramar<\/strong>, es troba instal\u00b7lat sobre la falla geol\u00f2gica<\/strong> i s'organitza en torn al \"carrer de l'Esgl\u00e9sia<\/strong>\". En conjunt, el poble apareix estructurat en quatre illes de cases<\/strong> i tres carrers primitius<\/strong>, als que s'afegiren, posteriorment, el \"carrer del Moli<\/strong>\" i \"el carrer Nou<\/strong>\".<\/p>

Segurament, l'alqueria hispanomusulmana Rahal-Soltan<\/strong>, qu\u00e8 apareix en un document de l'any 1240<\/strong>, s'ubicaria, aproximadament, en l'actual emplazament del poble. A finals del segle XIV<\/strong>, a Guardamar tan sols vivien tres fam\u00edlies de mud\u00e8jars<\/strong>. El seu senyor feudal<\/strong>, el cavaller Bernat Verdeguer<\/strong>, exercia de just\u00edcia i jurat en la vila de Gand\u00eda<\/strong> durant un bon grapat d'anys i, entre altres activitats, es dedicava a prestar diners en forma de censals<\/strong>. Durant la segona meitat del XV<\/strong>, els Verdeguer<\/strong> emparentaren amb els Tamarit<\/strong>, fam\u00edlia amb la que compartien negocis e interessos. Els Tamarit<\/strong>, a part de prestar diners a particulars, tamb\u00e9 ocuparen c\u00e0rrecs importants al servici dels ducs de Gandia<\/strong> com de procuradors<\/strong> o alcalde senyorial<\/strong>.<\/p>\n\"184-731163214494790628\"\n\"184-10375836721614445822\"\n\"184-371259653632888785\"\n\"184-1693703151678739931\"\n\"184-2032259944537381311\"\n\"184-21413872581004467370\"\n\"184-4263775461493724733\"\n\"184-16691814821292622081\"\n

A finals del cinc-cents<\/strong>, la fam\u00edlia Tamarit<\/strong> decideix construir un mol\u00ed annexe<\/strong> a la casa de la senyoria, per la qual cosa va d'haver de demanar diners prestat<\/strong>. Amb l'expulsi\u00f3 dels moriscos<\/strong> en l'any 1609<\/strong>, el poble va quedar deshabitat<\/strong> fins l'any 1612<\/strong>, quan la senyora de Guardamar, Rafaela Tamarit<\/strong>, firmava la carta pobla<\/strong> amb 15 repoblador<\/strong>, alguns dels quals eren d'origen mallorqu\u00ed<\/strong>. Foren uns anys molt dif\u00edcils<\/strong> i els nouvinguts no arrelaven i acabaren marxant. A l'any 1635<\/strong>, els Tamarit<\/strong> es veuen obligats a vendre el senyoriu<\/strong> perqu\u00e8 arrastraven un deute de quasi 3000 lliures<\/strong> i els seus creditor<\/strong> havien acudit als tribunals. Enric de Miranda<\/strong>, un gener\u00f3s d'Oliva<\/strong> que havia rebut una her\u00e8ncia de m\u00e9s de 50.000 ducats<\/strong> del seu pare, comprava el senyoriu<\/strong> per 8.300 lliures<\/strong>. Despr\u00e9s de l'expulsi\u00f3 dels moriscos, la canyamel<\/strong> fou substitu\u00efda progressivament per la olivera<\/strong>, la morera<\/strong> i el ra\u00efm<\/strong>. A finals de esta centuria, es clausurava el mol\u00ed<\/strong> per la poca viabilitat<\/strong> del negoci del sucre<\/strong>.<\/p>

Durant la Guerra de Successi\u00f3<\/strong> (1705-1707<\/strong>), a l'igual que en altres municipis, alguns ve\u00efns van deixar de pagar els impostos senyorials<\/strong>, per la qual cosa eren denunciats a l'Audi\u00e8ncia<\/strong>. Este segle ve marcat per la prosperitat<\/strong>, la poblaci\u00f3 augmentava i alguns llauradors propietaris<\/strong> tenien suficient capacitat econ\u00f2mica<\/strong> per arrendar els drets dominicals<\/strong> dels pobles i d'algunes institucions religioses<\/strong>. En l'any 1760<\/strong>, la senyora de Guardamar, Francesca Ant\u00f2nia Pallar\u00e9s<\/strong>, descendent d'Enric de Miranda<\/strong>, es casava amb el marqu\u00e9s de Mira-sol<\/strong>, un noble de Val\u00e8ncia<\/strong> dedicat a comandar els efectius militars de salvaguarda<\/strong> de la costa del Regne<\/strong> i que edificava un mol\u00ed fariner<\/strong> al poble per augmentar les seues rendes<\/strong>.<\/p>\n

Ja en el vuit-cents<\/strong>, molts llauradors endeutats<\/strong> es veien obligats a vendre les seues terres als burgesos terratinents<\/strong> que estaven interessats a plantar ra\u00efm moscatell<\/strong> i arr\u00f2s<\/strong> davant les expectatives de negoci d'estos cultius. La major propiet\u00e0ria del poble fins a l'any 1850<\/strong> era la v\u00eddua de Josep Rausell de Gandia<\/strong>. Els procuradors<\/strong> d'estos terratinents tenien una pres\u00e8ncia destacada en la vida pol\u00edtica i social<\/strong> de Guardamar entre el segle XIX<\/strong> i el XX<\/strong>, com la fam\u00edlia Santmateu<\/strong> o Poquet<\/strong>. Una filla del marqu\u00e8s<\/strong> casada amb Frederic Tr\u00e8nor<\/strong>, el senyor del convent de Sant Jer\u00f2nim<\/strong>, heretava tots els b\u00e9ns del seu pare a Guardamar de la Safor. Durant el per\u00edode de II Rep\u00fablica<\/strong>, al poble funcionaren fins a tres tavernes<\/strong> i van haver diferents projectes per edificar una nova escola<\/strong> aix\u00ed com per a millorar l'assist\u00e8ncia sanit\u00e0ria<\/strong> i la salubritat urbana<\/strong>. Fins al final de la d\u00e8cada dels 60<\/strong> va funcionar l'escola de prim\u00e0ria<\/strong> i els estudiants van haver de ser escolaritzats a Daim\u00fas<\/strong>. Guardamar ha comen\u00e7at l'explotaci\u00f3 tur\u00edstica<\/strong> de la seua platja<\/strong> molt tard, a partir de la d\u00e8cada dels anys 90<\/strong> del segle XX<\/strong>.<\/p>

Algun dels edificis singulars<\/strong> del poble s\u00f3n la casa senyorial dels Tamarits<\/strong>, algunes antigues alqueries rurals<\/strong> i l'esgl\u00e9sia de Sant Joan Baptista<\/strong> que comparteix el patronatge de la poblaci\u00f3 amb la Nostra Senyora de la Llet<\/strong>. L'esgl\u00e9sia es troba annexa a la parr\u00f2quia de Miramar<\/strong> des de 1535<\/strong>. L'arxiu municipal<\/strong> conserva les actes<\/strong> des de 1828<\/strong> i la comptabilitat<\/strong> des de l'any 1880<\/strong>.<\/p>\n

Frederic Barber<\/strong><\/p>

Autor de Guardamar de la Safor.\u00a0<\/em>Estudi de la hist\u00f2ria del poble.<\/em><\/p>","_links":{"self":[{"href":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/632","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=632"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/632\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1069,"href":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/632\/revisions\/1069"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/146"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/guardamardelasafor.org\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=632"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}